Verschiedene: Deutsche Zeitschrift für Geschichtswissenschaft | |
|
habe ich eine Reihe von Fällen aufgezählt (sie zu vermehren, wäre leicht, aber Zeitvergeudung), wo die Provenienz aus ausseritalischen
Mon. Germ. SS. I p. 16); Machelmum quendam de Baioaria (ib. p. 212; ferner p. 392; III p. 216); R. dux de Pannonia (I p. 47); Persa de Oriente, alter Saracenus de Africa (I p. 190); Aldulfus diaconus de ipsa Brittannia (I p. 195); Alcoinum de Brittannia (II p. 456); viros aut de Brittannia aut de Germania (II p. 289); aber auch nemo de Brittannia insula (II p. 291); Godofridi de Nordmannia (I p. 213); omnes leudes de Neuster et de Burgundia (I p. 287); de Austria (I p. 288); mulier quaedam de Alamanniae partibus (I p. 365) neben quidam de Alamannia (ib. p. 386); de Italia (I p. 392, 423, 425, 426); rex (R. ortus) de Francia (I p. 408, 410; II p. 232); de Ungaria (III p. 112); comes de Artois (a. 1248. IV p. 27); de Sabaudia (a. 1237. IV p. 26); Mahthilt de Longobardia (II p. 246); Th. abba de Sicilia (III p. 32): de Sicilia Nortmanni cuiusdam (III p. 134); synodus viginti episcoporum de Romania; de Tuscia et Italia (IV p. 768, 774); Henricus de Flandria (Giov. de Cerm. istit. stor. Ital. Nr. 2 p. 55). In speciell Toscanischen Annalenwerken: aliis episcopis de Tuscia (ann. Sen. Mon. Germ. SS. XIX p. 228. a. 1227) neben hominibus de Campillia, de Tetinano etc. (p. 229); de Alamannia (notae Pisanae ad a. 1148. XIX p. 266); aliis de Lonbardia (ann. Pisan. XIX p. 244. ad a. 1160); Guilielmi de Garfagnana (ib. p. 261); Ildebrandinus comes de Romania (ad a. 1289. Cron. di Sta. Cater. Pis. ed. Flor. 1848 p. 647); Rainerius de Greca (ib. p. 652). Ferner im Chronicon Patavinum (ed. Mur., Ant. IV.) D. Bern. Baronus de Tuscia potestas Paduanus (ad a. 1230. p. 1129); D. Simon Teatinus de Apulia potestas Paduae pro imperatore Frederico II. (ad a. 1238. p. 1134); – de Saxonia (a. 1289); D. Thebaldus Francisens de Apulia pot. Paduae per Imperatorem const. (v. a. 1240 bis a. 1243 p. 1135); danach D. Galvanus Lanza de Apulia (bis 1245); – de Turingia (p. 1137); — de Holandia (p. 1138); quodam de Apulia (ad a. 1249); de quadam domicella nobili de Apulia (p. 1139); de Alamannia (p. 1140) etc. etc. – In Urkunden und Gesetzen: de Bavaria, Saxonia, Carinthia, Istria (Mon. Germ. leg. II p. 66, 68, 101, 127. ad a. 1111, 1156, 1160); Atto Ficianus de Pergamo, de Brixia, de Lauda etc. neben dux de Saxonia, Austorico, Boioëria, Stira, Boëmia etc. (ib. p. 173 ff. Urkunde geschr. von einem Ital. Notar); comitis Rogerii de Apulia (p. 156); – de Apulia steht in der Urkunde, obwohl die engere Heimath des Grafen wohl bekannt war; ein Stück weiter heisst der Graf: Rogerii comitis Andriae (p. 159) oder Andrensis comes (p. 157); ebendort die generelle Bezeichnung: alios, qui sunt de partibus Lombardie; Johannis de Procida, de Itronto, de Ocrea etc. neben Petri Ruffi de Calabria (ad a. 1250. p. 359 f.); de Alost, de Wasia (p. 367. ad a. 1252); de Hassia (ad a. 1276. p. 408); aber vicarios generales in partibus Tusciae (ad a. 1281. p. 425); Guido de Flandria (ad a. 1309 ff. p. 494 f., 514, 516, 524); civitates de Tuscia et de Lombardia (ad a. 1312. p. 526) etc.; Gozo de Husbergen de Theotonia (ad a. 1312. Reumont Gesch. d. St. Rom II p. 1203); Huillard-Bréholles hist. dipl. Friderici II. bietet in den Zeugenreihen besonders eine Fülle von Beispielen;
Verschiedene: Deutsche Zeitschrift für Geschichtswissenschaft. Freiburg i. Br.: Akademische Verlagsbuchhandlung von J. C. B. Mohr, 1890, Seite 360. Digitale Volltext-Ausgabe bei Wikisource, URL: https://de.wikisource.org/w/index.php?title=Seite:De_DZfG_1890_04_360.jpg&oldid=- (Version vom 17.9.2022)